COMPRAR TIRAR COMPRAR

COMPRAR TIRAR COMPRAR(2010)

Es tracta d'un documental que va tindre una bona acceptació sobretot a centres educatius i televisió, publicat l'any 2010 por Cosima Dannoritzer, la qual a més de ser directora, ser periodista i guionista. Altres documentals a destacar de la mateixa directora són: La trampa de l'obsolescència programada i La dictadura del consum. El documental té una durada de 52 minuts, tot i que no ha guanyat cap premi aquests documental a tingut un gran impacte social i divulgatiu davant el públic i va ser rodat a diferents països com França, Alemanya, Ghana i Estats Units.

 PERSONATGES PRINICPALS

ENGINYERS I TÈCNICS

Durant el documental podem trobar-hi diferents persones que han treballat o tenen experiència amb els productes electrònics, la gran part d'ells expliquen com s'incorporen als productes, mecanismes que fan que la direcció dels productes sigui menys, això és molt important perquè la seva declaració arriba des de la part interna de la indústria i fa que això sigui més verídic.

PERIODISTES I INVESTIGADORS

El periodistes van publicar una notícia sobre com hi havia bombetes fetes dissenyades per durar menys temps i se centren a relacionar diferents problemes, com pot ser el consum excessiu o els problemes mediambientals.

CONSUMIDORS

Per altra banda, podem trobar-hi els consumidors afectats per l'obsolescència programada, al documental són persones comunes que exposen la seva experiència pròpia de com els afecta aquest problema, per exemple al noi de la fotocopiadora que li recomanaven canviar-la. I mostren com els electrodomèstics comencen a tindre falles sense cap motiu.

SINOPSI

Al documental ens explica com molts productes són dissenyats perquè es facin malbé amb el pas del temps, obligant els consumidors a comprar-ne de nous, mitjançant exemples d'electrodomèstics, com és el cas de la impressora, ens mostren com aquest sistema beneficia a les empreses però no als consumidors i medi ambient.

CONTEXT HISTÒRIC I GEOGRÀFIC

El documental ens ubica en un món actual del segle XXI, en una societat que es destaca per el consum ràpid, la tecnologia i el capitalisme, també ens mostren les conseqüències del consum en països en vies de desenvolupament, com Ghana, on arriben residus electrònics d'Europa.

CRITICA SOBRE EL DOCUMENTAL, VALORS MORALS I EMOCIONS.

El documental té un tema molt original perquè parla de la realitat que no veiem normalment, l'obsolescència programada fa refelxionar molt sobre el sistema en el que vivim actualment, la qualitat de la fotografia, no és la millor, però no cerca ser la millor, sinó que sigui funcional i correcta amb l'objectiu principal de mostra la realitat d'una manera objectiva, sobretot als abocadors. Al guió presenta la informació de manera clara i entenedora. A més es pot relacionar amb altres documentals com Una verdad incómoda. Els diàlegs són molt originals perquè provenen de persones amb experiència o que són afectades directament per aquest problema i gràcies als testimonis reals fa que les interpretacions siguin més realistes i els plans , flirtes i càmeres són senzills però efectius.

Per altra banda transmet diferents valors morals, com poden ser la responsabilitat amb el medi ambient, tenir un consum responsable i un pensament crític davant les empreses i la publicitat.

Finalment, en veure el documental, m'ha generat una indignació al descobrir la manipulació dels productes i també, m'ha generat ganes de canviar els àmbits i consumir de manera més responsable.

IMATGES 

En primer lloc he trit aquesta imatge, perquè és el misatge principal del documnetal, i vol dir que tot finalment acabar a la brossa.

Seguidament, aquesta imatge fa refréncia a les escenes mes dures del documental, mostra les conseqüències de el consum en excès.

Finalment, aquesta imatge es la representació històrica de l'obsolescència programada.