BOWLING FOR COLUMBINE

BOWLING FOR COLUMBINE 2002

Es va estrenar en un context ple de forts debats als Estats Units sobre la violència armada després de diversos incidents similars als instituts. Va tindre bona raguda nacional i va generar bastant polèmica en el seu país d'origen. El director Michael Moore va néixer el 1954 als Estats Units, i va dirigir altres obres importants com per exemple Roger & me (1989), Fahrenheit  9/11 (2004), Sicko (2007) i Capitalism: A love Story (2009). També va desenvolupar un paper important com a guionista, productor i presentador al llarg de la seva carrera.

Aquest documental té una durada de 120 minuts i va guanyar dos premis, el primer és Premi del Jurat (2002) i Oscar al Millor documental (2003). El documental se centra en un gener social i polític i va ser rodat als Estats Units i algunes escenes al Canadà.

PERSONATGES PRINCIPALS

MICHAEL MOORE

En primer lloc, trobem al pilar principal del documental, que ens fa de narrador i conductor principal del documental, apareix molt a la pantalla investigant, entrevistant i desafiant a polítics, associacions proarmes i ciutadans. El seu paper és clau i important perquè ajuda a guiar a l'espectador cap a una reflexió crítica sobre la violència provocada per les armes, la por social que genera i el paper dels mitjans de comunicació a través d'un to irònic per generar més impacte.

FAMÍLIES DE LES VICTIMES DE COLUMBINE

Al documental podem veure que les famílies aporten el punt de vista més humà i emocional, les seves declaracions exposen dolor real el qual és provocat pels tiroteigs i ajuden a entendre les conseqüències psicològiques i socials de la violència armada, són la representació de les víctimes del problema.

VÍCTIMES DE LA VIOLÈNCIA D'ARMES

Al documental també es pot veure persones ferides i afectades pels tiroteigs en diferents contextos, la seva presència recolza el missatge de què la violència armada no és un fet aïllat, sinó un problema estructural a la societat dels Estats Units.

MARLYN MANSON

Durant el documental ell apareix en una entrevista, és una estrella del rock, la qual va ser acusada d'influir indirectament i de manera negativa en els joves per la seva estètica i música. La seva intervenció és important, perquè qüestiona i rebutja la tendència de la societat de cercar culpables fàcils, en comptes d'analitzar les causes corresponents, com la por social, l'educació o l'accés a armes.

REPRESENTANTS DE LA NACIONAL RIFLE ASSOCIATON

Al llarg del documental ells es posicionen a favor de la possessió d'armes als Estats Units, la seva intervenció permet relacionar dos vions oposades entre elles mateixes, per un lloc la defensa de les armes com a un dret individual davant les conseqüències reals de la violència armada.

CIUTADANS ARMATS I ASSONATS PER LES ARMES 

Aquestes persones al documental, representen una part de la població que veu les armes com una cosa normal en la seva vida, les seves entrevistes ajuden a entendre com la cultura de les armes està profundament integrada en alguns secors de la societat.

MITJANS DE COMUNICACIÓ

Tot i que no és un personatge, és important incloure als mitges de comunicació perquè al documental es pot apreciar com un actor més s'analitza com les notícies sensacionalistes que alimenten la por col·lectiva i contribueixen a normalitzar la violència.

SINOPSI

El documental se centra principalment a analitzar les causes de la violència armada als Estats Units a través de l'incident de Columbine el 1999. Michael se centra principalment a investigar la relació entre l'accés fàcil a les armes, la por social, els mitjans de comunicació, la cultura de la por i les polítiques del país. Comprant la situació del Canadà per demostrar que no és només és problema de les armes en si, sinó del context social i polític.

CONTEXT HISTÒRIC I GEOGRÀFIC 

El documental ens situa als Estats Units a finals dels anys noranta i principis dels anys 2000. Prtint del tiroteig a l’institut Columbine, que va causar un gran impacte en la societat. En aquella època hi havia molta preocupació per la violència amb armes a les escoles. Al documnetal mostra diferents llocs del país per explicar que el problema no és només d’una ciutat, sinó de tot el país. També es compara la situació dels Estats Units amb la del Canadà. Aquesta comparació serveix per veure que la violència no depèn només de tenir armes, sinó també de la cultura de la por. El context social i polític influeix molt en com la gent veu la violència i la seguretat.

CRÍTICA SOBRE EL DOCUMENTAL,VALOR MORALS I EMOCIONS

Al documental és bastant original perquè no explica la història d’una manera normal, sinó que barreja entrevistes, imatges reals i moments irònics. La manera de gravar és senzilla, amb càmera en mà, cosa que fa que sembli més real i propera. El guió està ben pensat perquè va portant l’espectador des del cas de l’institut Columbine fins a una reflexió més general sobre la violència amb armes. La banda sonora acompanya bé les escenes i ajuda a crear emocions, encara que no és el més important del documental. Els diàlegs de les entrevistes són interessants i, en alguns moments, sorprenents. Les persones que surten no són actors, però les seves intervencions són molt impactants perquè expliquen coses reals. Els plans i el muntatge fan que el documental sigui àgil i no es faci pesat. A vegades es nota molt l’opinió del director, però això també ajuda a fer pensar. En general, és una pel·lícula que et fa reflexionar sobre la societat i la violència.

Per altra banda i a nivell moral el documental ens convida a reflexionar sobre la responsabilitat social, l'empatia cap a les víctimes i l'ètica de la possessió d'armes. Critica la manca de control civil i el profit econòmic basat en el patiment aliè.

Durant el documental, he sentit una barreja entre indignació per la facilitat que és pot accedir a una arma i fer el que volem, també he sentit tristesa en veure les imatges de la càmera de seguretat de l'escola i veure la massacre que es va produir i una mica de sarcasme per algunes situacions absurdes que el Michaele descobreix al llarg del documental.

 

IMATGES

La primera imatge de la portada del documental l'es cogit, principalment perquè representa la trista relació entre l'oci i la violència armada.

La segona imatge l'he triat perquè reforça l'impacte emocional que van tindre aquestos succesos en el seu moment.

I finalment he escogit aquesta imatge perquè reflcta lo habitual que ñes l'ús d'armes de foc als Estas Units en la seva vida cutidiana.