REQUIEM FOR A DREAM

 REQUIEM FOR A DREAM (2000)

La pel·lícula va ser publicada l'any 2000, té una durada d'una hora i 42 minuts. Per altre costat, els gèneres principals de la pel·lícula són: el thriller (psicològic) i drama, i va ser rodada als Estas Units a Coney Island i Brooklyn, Nova York.


PREMIS 


-Òscar a la millor actriu per a Ellen Burstyn).
-Globus d'Or millor actriu dramàtica per a Ellen Burstyn.
-Premis Independent Spirit, millor fotografia i millor actriu.
-Premis de la Crítica de Chicago i de Las Vegas pel seu muntatge i interpretacions.


DIRECTOR

El director de la pel·lícula és Darren Aronofsky, va néixer el 12 de febrer l'any 1969 als Estas Units, Nova York. Es tracta d'un cineasta, productor i guionista que amb molta freqüència roda fa pel·lícules sobre temes com l'obsessió, l'autodestrucció i la cerca de la perfecció o la felicitat a través de mètodes extrems. Per altre costat, també és reconegut per altres pel·lícules com pot ser: Pi (1998) Requiem for a Dream (2000) The Fountain (2006) The Wrestler (2008) Black Swan (2010) Noah (2014) Mother! (2017) i The Whale (2022).

 PERSONATGES PRINCIPALS

SARA GOLFARB (Ellen McRae)

 Es tracta de la mare del protagonista, interpretada per Ellen Burstyn, que va nèixer l'any 1932 i ella li dona vida a una dona gran, viuda i solitària que viu obsessionada amb la televisió. Ella representa l'addicció legal i institucionalitzada, a causa de l'addició que desenvolupa per unes amfetamines que li van receptar per aprimar-se, aquestes pastilles li provoca unes al·lucinacions molt grans i la necessitat d'atenció i afecte de la gent gran en una societat que els oblida.

HARRY GOLDFARB (Jared Leto)

L'actor Jerd Leto, nascut 1971 als Estats Units, va donar-li vida al protagonista de la pel·lícula Harry Golfarb, el personatge és un noi jove i fill de Sara. Aquest noi no té cap rumb clar en la seva vida, igual que el seu millor amic i la seva novia. Durant la pel·lícula podem veure com Harry comença a consumir heroïna i posteriorment a traficar-la, ell representa la caiguda de lliure cap la pèrdua de control i l'esperança de la joventut.

MARISON SILVER ( Jennifer Connelly) 

Jennifer Connelly, va néixer l'any 1970 als Estats Units, aquesta actriu li dona vida a Marison Silver dins de la pel·lícula, la qual és la novia de Harry, el protagonista. Jennifer prové d'una família benestant, a més té un gran talent per al disseny de moda, però la seva addició per l'heroïna, genera que es distancii de la seva família i de les seves aspiracions artístiques, la qual cosa genera que ella perdi la seva dignitat física i moral, només per aconseguir droga.

TYRONE C.LOVE  (Marlon Wayans):

 L'actor Maron Wayans va neixer el 1972 als Estas Units, ell li dona vida a Tyrone C.Love dins de la pel·lícula, aquest personatge és el millor amic de Harry i el seu soci principal en el tràfic de drogues. Ell es veu impulsat a cada dia sortir al carrer per fer sentir orgullosa a la seva mare difunta que recorda amb molta freqüència i degut l'espiral de la droga i el racisme de l'època el porten a la presó, ell representa la trampa dels diners fàcils i la crueltat del sistema.

SINOPSI

La pel·lícula funciona com una dura advertència moral sobre les falses promeses de felicitat de la societat de consum. Critica com la societat empeny les persones cap a l'aïllament i com la manca de comunicació i suport emocional fa que els individus busquin refugi en falsos paradisos artificials. Analitza valors com l'autodestrucció, la pèrdua de la dignitat humana pel benefici immediat i la deshumanització del sistema mèdic i carcerari. La pel·lícula ens mostra l'historia d'una mare viuda i el seu fill adicte i traficant de drogues, amb el seu amic i parella, i s'han mostra com finalment a causa de les drogues tots són resultats negatius de l'efecte d'aquestes mateixes.

CONTEXT GEOGRÁFIC I HISTÓRIC

La pel·lícula es basa a finals dels anys 90 als Estats Units. Tota la història passa a Coney Island, un barri a la zona de platja de Brooklyn, a Nova York. El lloc és molt important perquè canvia segons l'estat dels personatges: comença a l'estiu com un lloc alegre, ple de llum i oportunitats, però a l'hivern es torna un espai molt fred, buit, gris i solitari, exactament igual que la vida dels protagonistes a causa de les seves addiccions.

CRÍTICA DE LA PEL·LÍCULA

Personalment crec que l'originalitat de la història és bastant bona, perquè estem acostumats a veure pel·lícules de drogues de carrer, però aquí també es parla de l'addició a les pastilles de farmàcia i a la televisió, demostrant que qualsevol pot caure dins del món de les drogues. El guió està molt ben estructurat i, encara que els diàlegs de vegades són curts o tallants, reflecteixen perfectament com els personatges van perdent el cap i la capacitat de comunicar-se. Per altre costat, la qualitat de la fotografia, els plans, els filtres i la càmera son bastant bons, el director fa servir uns plans supercurts i ràpids quan es droguen que gairebé et fan marejar i representa molt bé els efectes fisics de la droga al cos, com pot ser la dilatació en els ulls , i unes càmeres lligades als actors que transmeten angoixa . A més, els filtres de color canvien, comença amb colors vius a l'estiu i acaba amb tons molt grisos i freds a l'hivern, reflectint com es destrueixen les seves vides. Tot això va acompanyat d'una banda sonora magistral; la cançó principal és súper famosa, repetitiva i fosca, i fa que et fiquis de ple en el patiment de la història. Pel que fa a les interpretacions dels actors, crec que tots fan un treball increïble. La mare de Harry fa una actuació esgarrifosa de la bogeria, i en Jared Leto i la Jennifer Connelly transmeten perfectament com és el deteriorament físic real. Per la temàtica i l'ambientació a Nova York, aquesta pel·lícula la relaciono directament amb un llibre que ens expliquen a classe, Trainspotting, o amb pel·lícules que parlen de joves atrapats en entorns durs. Seguidament, a nivell de valors morals, penso que la pel·lícula és una crítica directa a la nostra societat, al consumisme i a com busquem la felicitat ràpida a través de coses falses. Ens ensenya el valor de cuidar la família i la gent gran que està sola, i ens adverteix dels perills de perdre la dignitat per culpa d'una dependència. Finalment, les emocions que he sentit han estat, sobretot, una profunda angoixa i impotència . Al final de la pel·lícula se't queda un nus a l'estómac i una sensació de tristor molt gran en veure que ningú es pot salvar i que tots acaben completament sols. És una pel·lícula molt dura, però que et fa pensar de veritat.

IMATGES TRIADES

He triat aquesta imatge perquè crec que resumeix perfectament tota la pel·lícula. Mostra de manera molt visual la pèrdua de control, la bogeria i com les drogues i les obsessions canvien per complet la forma en què els protagonistes miren i veuen la realitat.

La trio perquè el vestit vermell és el símbol de la seva il·lusió, però també de la seva desgràcia. Representa com una persona gran i solitària és capaç de fer qualsevol bogeria, com tomar-se pastilles per a un progarma de televisió només per sentir-se maca, recordada i estimada una altra vegada

He triat aquesta imatge perquè és el moment més potent de la història. Ens ensenya que han perdut completament la batalla contra les seves addiccions, demostra que han quedat totalment indefensos, sols i trencats per dins, com si fossin nens petits que s'intenten protegir d'un món que els ha destruït els somnis.