FIGHT CLUB

 FIGHT CLUB (1999)

Aquesta pel·lícula té una durada de 2 hores i 19 minuts, va ser publicada l'any 1999 i rodada als Estas Units a Califòrnia. La trama aborda gèneres com el drama, trhilller psicològic, acció i sàtira fosca.  

PREMIS

 -Premi Òscar d'fectes de so.

-Nominacions a premis de la crítica pel seu muntatge i pel paper d'Edward Norton.

-Guardonada en festivals de cinema de ciència-ficció i revistes especialitzades al llarg dels anys com una de les millors obres de la seva dècada.

DIRECTOR

El director de la pel·lícula és David Fincher, va néixer l'any 1962 als Estats Units, va treballar de dirigint d'anuncis de televisió i videoclips musicals d'artistes com Madonna o Michel Jackson i també va ser de productor de sèries, i les seves epl·lícules normalment tracte sobre temas com la crítica a la societat moderna, el crim l'investigació entre altres... Tambñe ha sigut director d'altres pel·lícules com : Alien 3 (1992) Seven (1995) The Game (1997) El club de la lucha (1999) La habitación del pánico (2002) Zodiac (2007)El curioso caso de Benjamin Button (2008) La red social (2010) Perdida (2014) i The Killer (2023).

PERSONATGES PRINCIPALS

El Narrador (Edward Norton)

L'actor Edward Norton va néixer l'any 1969 als Estas Units, i dona vida al personatge de" el Narrador", el nom del personatge en qüestió mai es revela en tota la pel·lícula, durant la qual aquest personatge que a més de ser el protagonista ens va narrant tots els fets. Aquest personatge reflex a la societat actual, un home de classe mitjana amb una bona feina, però se sent completament buit per dins. A més pateix d'insomni crònic que fa que estigui en un està de Zombi sempre. Ell està cansat de ser l'home perfecte, que compra mobles per catàleg i posteriorment trenca totalment, ell representa la necessitat d'escapar de la rutina.

Tyler Durden (Brad Pitt)

L'actor Brad Pitt, que va néixer l'any 1963 als Estats Units, li dona vida a Tyler Durden, aquest personatge és tot el contrari al Narrador, és un home lliure, salvatge i carismàtic i que sobretot no té por de res ni ningú, no li importa ni les lleis dels societat, els diners ni el dolor físic, ell representa els desitjos més foscos i rebels, com les ganes de destruir el sistema, de revelar-se contra l'ordre establert i viure sense llàgrimes i és un líder que tothom voldria seguir.

Marla Singer (Helena Bonham Carter)

L'actriu britanica Helena Bonham Carter nascida l'any 1966, li dona vida a Marla Singer, la qual és un personatge molt important perquè funciona com un mirall del Narrador, perquè al igual que el Narrador ,ella també està trencada, és pobra, viu de manera caòtica i va a grups de suport de malalts terminals només per sentir una mica d'emoció real en la seva vida. Representa la idea que res té sentit i la falta d'amor. Tot i la seva aparença fosca i de no importar-li la seva pròpia vida, és l'únic personatge real que intenta connectar emocionalment amb el Narrador i l'obliga a enfrontar-se a la realitat.

Robert Paulson (Meat Loaf):

L'actor Meat Loaf estadounidense va néixer l'any 1947 a Texas, a la pel·lícula li dona vida a Rober Paulson , apodat també com "Bob", ell és un exlluitador de culturisme que va patir un càncer de testicles i és un home gegant, però que plora com un nen petit perquè se sent sol i rebutjat per la societat, és el primer amic real del Narrador i la seva evolució és molt important perquè demostra qu passa de ser un home sensible que busca afecte a convertir-se en un soldat que obedeix de manera cega que perd la seva identitat per seguir les ordres terroristes de Tyler, acabant de forma tràgica.

SINOPSI

La pel·lícula explica la història d'un home avorrit que en cap moment es revela el seu nom, que té una vida buida, un pis ple de mobles cars de catàleg i que no pot dormir mai. En un viatge amb avió coneix a Tyler Durden, un fabricant de sabó que té una filosofia de vida molt radical, ell pensa que les coses que compres et acaben dominant a tu. Quan el pis del Narrador explota misteriosament, es va a viure amb en Tyler i, per desfogar-se, comencen a barallar-se a cops de puny en un aparcament. Així és com neix "El club de la lucha", un lloc secret on altres homes van a barallar-se per sentir-se vius. Però el club va creixent i es converteix en un grup terrorista secret anomenat "Projecte Caos", i el Narrador s'adonarà que la situació se li ha anat completament de les mans i que hi ha un secret terrible darrere d'en Tyler.

CONTEX HISTÒRIC I GEOGRÀFIC

L'Època és a finals dels anys 90, just abans del canvi de mil·lenni capa als 2000 en aquesta època de l'auge d'Internet, de les grans corporacions i de les ganes de consumir coses materials, i lloc és una ciutat gran, fosca i industrial dels Estats Units, tot i que es va rodar als Ángeles.

CRÍTICA DE LA PEL·LÍCULA 

Personalment, la història em sembla una de les més originals i sorprenents que he vist. Al principi, penses que serà la típica història d'acció on uns nois es barallen en un aparcament per desfogar-se, però a mesura que avança t'adones que va molt més enllà de la violència física. Trobo que és súper innovadora la manera com fa una sàtira del consumisme, utilitzant l'insomni del protagonista per ensenyar-nos com les coses materials ens poden buidar per dins. Però el que fa que la història sigui un exemple de màxima originalitat és el brutal gir de guió del final,quan es descobreix el secret d'en Tyler, la pel·lícula et canvia per complet la perspectiva de tot el que has vist i et fa venir ganes de tornar-la a veure des de l'inici per buscar-hi les pistes amagades. Seguidament aquest gran argument està acompanyat d'un guió intel·ligentíssim i duns diàlegs ràpids, irònics i plens de frases mítiques que et fan pensar en com vivim actualment, com quan diuen que treballem en feines que odiem per comprar coses que no necessitem. A més, les interpretacions dels actors són magistrals: en Brad Pitt té molta carisma com a Tyler Durden, l'Edward Norton transmet a la perfecció el cansament i la bogeria del Narrador, i l'Helena Bonham Carter clava el paper de la Marla fent-la fosca però molt interesant. Per altre costat a nivell visual, la qualitat de la fotografia, els plans i la càmera és excel·lent. S' utilitzen uns filtres molt foscos, verds i groguencs, que fan que la ciutat sembli bruta, tòxica i permanentment de nit. Fa servir uns plans fets amb ordinador que es fiquen a través de les parets o dels objectes que són súper moderns, i càmeres molt estables que xoquen amb el caos de les baralles. Tot això encaixa genial amb la banda sonora, plena de música electrònica i urbana que et fita l'adrenalina al cos, coronada per la mítica cançó final, que tanca l'obra de manera poètica. Per la seva temàtica de crítica social i personatges al límit, la relaciono ràpidament amb pel·lícules com American Psycho o fins i tot amb Matrix, on el protagonista també sent que viu en una mentida. Pel que fa als valors morals, la pel·lícula és una crítica directa al sistema capitalista i a com la societat ens empeny a buscar la felicitat en els diners o l'èxit professional. Tot i això, també ens avisa dels perills dels extrems morals: ens demostra que intentar destruir el sistema a través del caos, la violència o el terrorisme, no és la solució, ja que els individus acaben convertint-se en soldats cecs que perden la seva llibertat i la seva identitat. Finalment, les emocions que he tingut veient-la han estat molt variades. Al principi he sentit una mica de ràbia i rebuig cap a la rutina avorrida del protagonista, però ràpidament he passat a una forta sensació de sorpresa i emoció gràcies al ritme de la història. Durant les escenes de lluita sents molta tensió, i l'humor negre d'en Tyler et treu algun riure.

IMATGES TRIADES

Fa referència a la primera baralla de la pel·lícula, a l'aparcament del bar de nit, just després que el pis del Narrador exploti.He triat aquesta imatge perquè és el moment clau on neix el club. Representa com els dos protagonistes prefereixen sentir el dolor físic real dels cops abans que seguir viatjant pel món tancats en la seva rutina avorrida i adormida de l'oficina.

Fa referència al sabó que fabrica en Tyler Durden a la seva casa abandonada i la  Trio el sabó perquè és el símbol principal de tota la pel·lícula. Té molta ironia, perquè en Tyler fabrica un producte de neteja car utilitzant el greix que sobra de les operacions de cirurgia de la gent rica. És una manera molt potent de criticar com funciona el consumisme.

És l'última escena de la pel·lícula, on el Narrador i la Marla Singer estan agafats de la mà mirant a través d'un gran vidre com exploten i cauen tots els rascacels de la ciutat i l'he triat peruquè aquesta imatge representa un final poètic, representa la destrucció total del sistema financer i del món material que feia infeliç al protagonista, mentre ell accepta el caos agafat de la mà de la noia que estima.